Fa més d’un mes que ens hem instal·lat a la nova seu de la nostra escola, dins el recinte de l’Escola Industrial. Ja no ens podrem queixar d’aire brut, ni de manca d’oxígen, ni d’absència de llum natural… Ja queda enrere aquella escalfor a les galtes amb què sovint vèiem sortir els alumnes de l’aula d’informàtica, mig marejats a causa d’una higiene molt deficient…, la que ens oferia, en fi, un semi-soterrani destinat a magatzem de cartró....
Alumnes i mestres, però, també -cal dir-ho bé- trobem a faltar aquell clima d’intercanvis i mescles en què es produïren tantes ensenyances (assessoraments…), i coneixences, i l’ambient segurament més personalitzant d’aquell bocí de l’Esquerra de l’Eixample.
El primer trimestre del curs 2010-2011, i malgrat el lapse dels vuit dies de trasllat, ha tingut un final feliç, amb més llum i aire net, i ens transmet una esperança de molt millor convivència amb la història, envoltats d’aquesta arquitectura que descriu una de les cares més amables del nostre país: la de l’ordre noucentista, que propicia, sense dubte, una millor comprensió de la nostra identitat de poble creatiu.
I ara que s’acosten els Reis, hauríem de proposar-nos un exercici de concentració a favor d’un dels estímuls més eficaços per a l’exercici d’ecriure: demanem que l’estrella d’orient il·lumini la ment dels qui s’hauran de responsabilitzar d’aquesta ensenyança d’adults que tots volem, més activa i participativa, i que ens recomponguin l’injustament manllevat “Premi Rafel Farré”, que tants textos ha fet escriure als nostres alumnes al llarg dels darrers quinze anys.
Que tinguem un bon Nadal!, i uns millors Reis, és clar !
Alumnes i mestres, però, també -cal dir-ho bé- trobem a faltar aquell clima d’intercanvis i mescles en què es produïren tantes ensenyances (assessoraments…), i coneixences, i l’ambient segurament més personalitzant d’aquell bocí de l’Esquerra de l’Eixample.
El primer trimestre del curs 2010-2011, i malgrat el lapse dels vuit dies de trasllat, ha tingut un final feliç, amb més llum i aire net, i ens transmet una esperança de molt millor convivència amb la història, envoltats d’aquesta arquitectura que descriu una de les cares més amables del nostre país: la de l’ordre noucentista, que propicia, sense dubte, una millor comprensió de la nostra identitat de poble creatiu.
I ara que s’acosten els Reis, hauríem de proposar-nos un exercici de concentració a favor d’un dels estímuls més eficaços per a l’exercici d’ecriure: demanem que l’estrella d’orient il·lumini la ment dels qui s’hauran de responsabilitzar d’aquesta ensenyança d’adults que tots volem, més activa i participativa, i que ens recomponguin l’injustament manllevat “Premi Rafel Farré”, que tants textos ha fet escriure als nostres alumnes al llarg dels darrers quinze anys.
Que tinguem un bon Nadal!, i uns millors Reis, és clar !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada