Sant Jordi, filam, filam !

Demà farà tot just un any que em va passar… Encara duito si va ser realitat, o tan sols un somni… Vejam si, escoltant-ho, m’ajudeu a lligar caps: potestats i a les milícies angèliques, i no sé si en Miquel hi estaria d’acord... Allà dalt, diuen que tots els mals que patiu.., us els mereixeu... I, si mai teniu problemes amb algun drac, invoqueu el meu nom, i vindré tot d’una a alliberar-vos-en.

 En aquests afers, hi tinc la mà trencada, sigui a Catalunya, a Grècia, a Anglaterra, a Rússia… Llavors, Sant Jordi es va aixecar, i, cosa estranya, un autobús es va aturar en aquella parada anul·lada. I, ja a dins seu, amb llança i tot, em va dir: “Déu vos guardi, senyora!” I, tot seguit, un mosso d’esquadra se m’acosta: - Que li passa res, senyora? Fa temps que la veig aquí adormida... Li estiraran la cartera! Ara no sé si tot allò era un somni…, o ho vaig viure. El rellotge marcava les quatre. Jo m’havia quedat adormida (…segons el que opina la gent). El que us puc assegurar és que en una altra situació semblant, sabré molt bé el que cal fer: Sant Jordi, firam!, firam! Era el dia de Sant Jordi; jo em disposava a surtir al carrer per prendre el pols a la ciutat; el pols, la temperatura… i la pressió, si calia… Em vaig capbussar del tot on convergéis la gent en dies de festa. Sí..., a la plaça de Catalunya, a les Rambles, al Portal de l’Àngel… Tot anava a vessar… 

 La gent so’hi abocava -és un dia tan emblemàtic per a la nostra terra- amb roses, o llibres, segons el destinatari… Em vaig asseure en una parada d’autobús (anul·lada, evidentment…). Des d’allí veia tota aquella munió i aquell brunzir de la gent. No sé el temps que hi vaig ser. El rellotge giratori del BBVA marcava les tres. Va ser llavors que el vaig veure. Era ell! Estava assegut al meu costat!, amb la seva.


Autora: Rosa Plans
Imatge 1: If¿ Xavier GP
Imatge 2: wili hybrid