dilluns, 26 de novembre de 2012

Paella a la marinera


Ingredients per a 4 persones:

  • oli d’oliva,
  • mig pebrot verd, i mig pebrot vermell a tiretes,
  • grans d’all 
  • 1 ceba mitjana, 
  • gambes, escamarlans i calamars petits: quatre peces per persona, 
  • arròs: dos grapats per persona i dos per paella 
  • peix de roca per al brou (netejar el peix i ficar-ho a l’olla amb aigua molt calenta a foc ben fort) sal.

Instruccions.
  • Escalfa una mica d’oli en una paella.
  • Quan l’oli estigui calent, tira-hi les tires dels dos pebrots: el verd i el vermell.
  • Quan els pebrots estiguin fregits, treu-los de la paella. Seguidament, afegeix, a l’oli ben calent, els alls i la ceba ben picada, fins que quedi daurada.
  • A continuació, fregeix les gambes, els escamarlans i els calamars, tallats a rodanxes. 
  • Quan estiguin fregits els calamars, les gambes i els escamarlans, afegeix-hi l’arròs i remena-ho tot bé. Posa-hi sal al gust.
  • Després, afegeix-hi el brou de peix ben calent fins que cobreixi tot l’arròs. 
  • Cou l’arròs a foc intens durant uns vint minuts, vigilant que no es quedi sense suc. Per això has de tenir el brou sempre ben calent i a punt. 
  • Passats els vint minuts tasta l’arròs, i, si està a punt (tant de sal com de cuit), fica la paella al forn durant tres o quatre minuts perquè es dauri l’arròs. Treu-lo del forn i deixa’l reposar uns minuts abans de servir.
Autor: Juan José Garcia
Foto: mj*laflaca

Panadons

Ingredients per a 4 persones

1 kg d’espinacs frescos

200 g de farina

1 sobre de llevat (royal)

1 grapat de panses

Aigua 

Oli

Sal

1 rovell d’ou per a pintar



Instruccions

  • Escalda els espinacs amb aigua bullint i sal.
  • Posa la farina, una mica de sal i el llevat en un bol.
  • Remena-ho tot amb una cullera.
  • Després, pasta la massa sobre el marbre empolvorat amb farina
  • Fes 6 boles i aplana cada bola fins que quedi una massa fina
  • Estira cada bola amb el corró i posa-hi una mica d’espinacs, panses i un rajolí d’oli.
  • Tanca el panadó en forma de mitja lluna lligant bé les vores.
  • Les pots untar amb el rovell d’ou aplicat amb un pinzell.
  • Cou els panadons al forn, entre 180 i200 graus durant uns 20 minuts, fins que siguin daurats.
Són molt bons. Semblen crestes.
  Autora: Pilar Tella
  Foto: eddy milfort
                                     

Girona, temps de flors

És durant la segona setmana del mes de maig que, a Girona, es produeix l'esdeveniment més important de la primavera: l'exposició floral coneguda com a "Girona, temps de flors". Arreu de la ciutat es troben muntatges artístics i decoratius fets amb flors que l'omplen de perfum i color, que ofereixen un gran plaer als sentits dels visitants.Hi col·labora tothom: escoles, dissenyadors, arquitectes, empreses i particulars. Aquest any hi han instal·lat, com a novetat, uns trenets que porten a visitar altres indrets de Girona, espais que no participen del certamen de les flors, però que són molt bonics de veure, i hi ha hagut atraccions de fira al passeig de la Copa.L'Ajuntament, d’altra banda, ha ampliat l'oferta i ha creat un festival de música que s'ha anomenat "Girona a Capella Festival", el primer d'aquest tipus que se celebra a Espanya. També s'ha fet, a la Casa de la Cultura, una exposició de fotografies d’ Steve McCurry, autor que té publicades algunes de les seves obres en la revista Nathional Geographic. 

Tot plegat em produeix el desig de fer tot el que calgui per tornar-hi l'any vinent.


Text: 
Foto: Ceshe 

dilluns, 19 de novembre de 2012

Bacallà amb ous remenats

Ingredients per a 4 persones
  • quatre trossos de morro de bacallà
  • una mica de farina per a enfarinar el bacallà
  • pa ratllat, el suficient per posar pel damunt del bacallà
  • oli just per fregir el bacallà
  • un ou o dos
  • un o dos grans d’all
  • un grapat de panses
  • una mica de julivert

Instruccions 
  • Primer posa una paella amb oli al foc.
  • Quan estigui calent, fregeix-hi els trossos de bacallà enfarinats. 
  • Tot seguit, posa’ls dins d’una safata.
  • A continuació, tira-hi una mica de pa rallat. 
  • Seguidament, fregeix l’all trinxat, el julivert, les panses i l’ou batut. 
  • Finalment, aboca tot aquest revoltim damunt del bacallà que tenies reservat a la safata. 
 És boníssim i facilíssim!


Autora: Antònia Díaz
Foto: juantiagues

Jubilat Júnior

Tinc setanta anys, però em sento jove, com molts de la meva edat. Estic jubilat des de fa quasi un any, després de 48 anys de treballar sempre a la mateixa empresa. Al finalitzar la meva vida laboral, em vaig sentir com un jubilat, però júnior, ja que no tenia cap experiència pel que feia al meu nou estat. Em trobava en una situació per la qual molta gent ha passat, passa o haurà de passar. Vaig sol·licitar, als amics que feia temps que ja s’ havien jubilat, que m’informessin de com organitzar-me a partir d’aquell moment.

L’edat de jubilació és molt variable. Alguns es jubilen abans dels cinquanta anys, i d’altres ho fan entre els seixanta i seixanta-cinc. I uns altres, pocs..., ho fan més tard, o, de vegades, no ho fan. 

Quan un finalitza una carrera superior, inicia una etapa laboral com a júnior, i quan ja té experiència, passa a sènior. L’edat en què s’arriba a sènior és variable. També ho és en el món esportiu amateur, ja que ho són els futbolistes a partir dels trenta anys, i hi ha vàries categories de tennistes sènior, de més de 40, 50, 60 ó 70 anys.

Els amics que vaig consultar, tant els mes joves com els mes grans, em van indicar que un jubilat havia de sentir-se útil i estar ocupat. Procuro ser útil a la meva família: dono classes de repàs als meus néts, estudiants de primària, ESO i batxillerat, i ajudo al manteniment de la casa i del seu jardí. També segueixo jugant a tennis, i he après nous esports, com pàdel, golf, etc. Vaig sovint al teatre, o al cinema, amb la meva muller, cosa que ens enriqueix culturalment. Disposo de connexió a internet, que em permet utilitzar xarxes socials i rebre i enviar missatges, i procuro fer nous amics ( si algú vol ésser amic meu, que prengui nota de la meva adreça electrònica: jpmagg@gmail.com). Internet em permet també llegir diaris, revistes i enciclopèdies, baixar-me música, cinema, teatre, etc. Utilitzo un ebook, en el qual puc guardar fins a 3.000 llibres, cosa que em permet llegir-los a on vulgui, fins i tot amb tota llum del dia... El fet de poder engrandir la mida de les lletres, em permet llegir sense haver d’utilitzar ulleres. 

Altres activitats que he iniciat es refereixen a matèries no estudiades de jove, com català i solfeig. De segur que en sortiran d’altres. Això em mantindrà ocupat i no m’avorriré, ans al contrari, aprofitaré bé el temps, que ara en tinc molt. 

Pel que fa al català, llengua que he parlat i llegit habitualment durant tota la meva vida, he començat a aprendre’n les regles d’ortografia i de sintaxi, per saber escriure’l bé. Ho faig en un centre de formació d’adults, i tinc un molt bon professor, que, juntament amb els companys de classe, m’ajuda molt, i fa que trobi molt gratificant aquesta formació. Malauradament, aquest mestre ens deixarà al finalitzar aquest curs, ja que li arriba també l’hora de la jubilació. Crec que serà també un molt bon jubilat júnior, com jo.


Ja que jo necessitaré encara moltes més classes de català, par arribar a poder-lo escriure i expressar-m’hi correctament, trobaré a faltar molt la seva docència, en particular el seu “bravo” quan ho fèiem bé. 

A mesura que el temps vagi passant, penso anar-lo gaudint amb l’esperit d’un jubilat júnior, dintre d’un estat d’alegria, o de jubileu, sempre obert a descobrir i desenvolupar alguna nova activitat.

Autor: Joan Puig
Fotografia 1:   Jules Holleboom
Fotografia 2:   Leonrw

diumenge, 11 de novembre de 2012

Política i contaminació

La contaminació ambiental forma part, des de fa anys, de les decisions polítiques dels governants de les principals ciutats on el problema desborda les multituds que les habiten…; ciutats com Londres, París, Nova York, Méxic, etc., i altres de menor escala de població, també pateixen les conseqüències que genera el creixent nombre de vehicles, o la contaminació de les seves fonts d’abastament d’aigües, o terres on van a parar els milers de tones d’escombraries.





Recentment, l’OMS va alertar que els límits permissibles de contaminants no estan actualitzats, amb les conseqüències que això ha generat en la salut de milions d’habitants.

Alguns estudis revelen que almenys 80 milions de persones podrien estar exposades de manera crònica a la contaminación de l’aire que s’associa amb l’augment de diversos tipus de càncer, problemes respiratoris, asma, naixements prematurs, mortalitat infantil, etc.

Per llei, les normes oficials han de ser actualitzades cada cinc anys, però, en realitat, això no ha succeït, perquè no ha estat prioritat dels polítics.

Esperem que els governants doncs, siguin responsables del poder que els hem atorgat, i facin tot el possible per protegir la salut dels ciutadans i del planeta.


Autor : Mari-Àngels Aguilar
Fotografía: A6U571N

dilluns, 5 de novembre de 2012

La mala educació

Fa temps observava un fenomen que em tenia preocupat: observava que la gent, cada vegada es mira menys a la cara per parlar-se, i que la seva màxima preocupació és la maquineta que tenen a les seves mans, però sembla que això ja omple les inquietuds de comunicació... 

El jovent, quan entres en un mitjà de transport públic, te’l trobes jugant amb els sistemes electrònics que tenen actualment a l’abast: mòbils, pantalles tàctils, i altres rampoines són les úniques coses que veus a les seves mans. 

L’altre dia, llegint un reportatge que havia escrit un periodista en un diari local, dedicat a un col·lectiu de persones majors anomenat “Les àvies Contacontes”, vaig trobar la resposta a les meves observacions i inquietuds... Aquest col·lectiu es va formar de mestres jubilades que possiblement sentien el mateix neguit que jo davant la falta de comunicació entre la gent. 

I és per això que les esmentades “àvies contacontes” recorren les escoles d’ensenyança primària i expliquen contes per exercitar la imaginació i capacitat dels petits amb la finalitat de captar la seva atenció i perquè aprenguin a escoltar en lloc d’estar sempre jugant amb aparells electrònics, que sí bé també tenen la seva importància no els permeten dedicar temps a llegir ni a escoltar atentament. Així, creant personatges i històries, desenvoluparan la imaginació i faran el seu futur més real, abans que pugui arribar el dia que ni ens diguem “Hola”, cosa que ja passa ara prou sovint. 

                                           
Foto: Thomas Haw 
Musica:Kevin_Makleod
Autor: Pere Ferrer

El món, avui

Si que ens trobem en un bon moment per parlar del mon! Em sembla que està més capgirat que mai! La corrupció és el nostre pa de cada dia... En tots els àmbits. Ja no sabem cap on girar el cap. No hi ha res que funcioni correctament. 

Ai, pobre jovent! Nosaltres, els de la meva generació, ho teníem molt més fàcil : hi havia només un camí a seguir. El seguies, i tots contents... Ara n’hi ha molts per triar, i molta diversitat en tots els camps : en política, religió, en relacions personals, etc. 

Però no cal ser pessimista. Aquest neguit general ha existit sempre en més o menys grau. Sòcrates ja es queixava de la poca educació del jovent! L’ home està programat així: capaç de fer un bé heroic,com, per exemple, dedicar tota la seva vida a ajudar els altres, però és capaç, també, de fer el pitjor, com, per exemple, torturar i matar. “És qüestió d’anar fent": expressió que se sent moltíssim en boca de la gent gran...




Autora: Margarita Aberico
Foto: eriwst

Carme Riera

L’escriptora Carme Riera, nascuda a Palma de Mallorca el 12-1-1948 és una escriptora en català i castellà que es feu ja popular el 1975 amb “Te deix amor la mar com a penyora”. Actualment té 64 años, i s’ha convertit en la sisena dona “membre” de la “Real Academia Espanyola” (abril de 2012)

 La novel·la “Te deix amor la mar com a penyora” ens situa en la Mallorca dels anys seixanta: una professora de delicadesa increïble sedueix una alumna de 15 anys. L’adolescent, que està en procés de canvi, i necessita un ideal, s’enamora d’ella, segurament sense saber -la majoria de les vegades- que el que realment sent és necessitat d’estimar. L’autora del llibre ens descriu paisatges i llocs on van a passejar, amb detalls, amb petites descripcions perfectes del seu entorn. Té un vocabulari tan ric, que no deixes de pensar en com pot ser de normal la seva narració. Després de vuit mesos de relació, la professora s’adona de l’escàndol públic que pot comportar, i decideix trencar aquella relació, perquè creu que aquell amor no té cap sentit.

La família de l’adolescent envia la nena a estudiar a Barcelona. Durant un curs a la Universitat, coneix un jove amb qui finalment es casa, però ella segueix sense oblidar aquell amor viscut, i , com que sap que no li queda altra opció, es va consumint de tristesa...

El final és ben trist: espera un fill, se sent malalta i dèbil, i sent una desesperança, i un desconsol molt gran davant la mort... Per tal de poder deixar un record del seu amor, però, fa que la seva filla es digui Maria...

Autor: Maria Rosa Vilallonga
Foto: Fernando López

divendres, 2 de novembre de 2012

Girona, temps de flors






És durant la segona setmana del mes de maig que, a Girona, es produeix l'esdeveniment més important de la primavera: l'exposició floral coneguda com a "Girona, temps de flors". Arreu de la ciutat es troben muntatges artístics i decoratius fets amb flors que l'omplen de perfum i color, que ofereixen un gran plaer als sentits dels visitants. Hi col·labora tothom: escoles, dissenyadors, arquitectes, empreses i particulars. Aquest any hi han instal·lat, com a novetat, uns trenets que porten a visitar altres indrets de Girona, espais que no participen del certamen de les flors, però que són molt bonics de veure, i hi ha hagut atraccions de fira al passeig de la Copa. L'Ajuntament, d’altra banda, ha ampliat l'oferta i ha creat un festival de música que s'ha anomenat "Girona a Capella Festival", el primer d'aquest tipus que se celebra a Espanya. També s'ha fet, a la Casa de la Cultura, una exposició de fotografies d’ Steve McCurry, autor que té publicades algunes de les seves obres en la revista Nathional Geographic. 

Tot plegat em produeix el desig de fer tot el que calgui per tornar-hi l'any vinent.

Autora: Concepció Masagué
Foto: Ceshe

Seguidors