dimecres, 25 d’abril del 2012

El meu avi


El meu avi era un ésser humà fantàstic.

Va néixer a Guissona, un poble encisador que es troba a la comarca de la Segarra. El meu Avi tenia una "casa pairal" totalment rodejada de camp amb molts arbres ametllers que donaven una ametlla boníssima, i jo recordo que quan era petita i visitava l’avi amb els meus pares, sempre corria al camp per agafar totes les ametlles que podia per fer-me’n un gran àpat.


M’agrada molt continuar parlant del meu avi.

Quan l’avi Ramon tenia 23 anys, no tenia cap "casa pairal", vivia en el poble de Guissona amb els seus pares, on havia passat la seva infantesa. Aleshores, havent acabat els estudis, va decidir, amb molta il·lusió, anar-se’n cap a Barcelona per fer realitat el seu somni: “Llogar al carrer Banys Nous una petita botiga per vendre botons".

El meu avi va tenir molt d’èxit, perquè en aquella època no hi havia "pret-à-porter", i les senyores no compraven vestits, els feien les modistes, i les modistes anaven a comprar els botons a cal meu avi.

Després d’uns quants anys, l’avi Ramon va canviar la botiga del carrer Banys Nous per una altra a la Rambla Catalunya. El repte va ser impressionant, però va continuar tenint un gran èxit, i va ser llavors quan va la comprar la "casa pairal" de Guissona.

L’avi Ramón era feliç, es va casar amb la meva àvia i va tenir 4 filles, força trempades.

Va morir als 78 anys, després d’una vida plena.

Autor:  Mada Soler
Foto 1:  Masia Vilalta
Foto 2:  Javier Cuchi

dimecres, 18 d’abril del 2012

El que té la crisi

Bé sobre els rescats de Grècia i Portugal, jo personalment crec que ambdós son molt diferents, si tenim en compte la idiosincràsia de cada país

Per a mi els portuguesos, han arribat à aquesta situació, a igual que els espanyols i, si bé la sortida de la situació serà llarga, crec que sortiran amb un gran cost sobre els últims avenços aconseguits pel poble portuguès.

Per contra no crec que el grecs, arribin a sortir-se’n, ja que ells fins ara no han estat gaire acostumats a pagar impostos i, per tant, si ara han de fer front a les retallades i, a més a més, han d’acceptar que tenen que pagar impostos, la cosa sembla bastant complicada.

I acabo; aquesta situació serà molt costosa per als bancs que han comprat deute grec —alemanys i francesos— perquè poden no arribar a recuperar aquest deute i acabin commutant-lo, i, això de retruc repercutirà a altres països de la Comunitat Europea, com Espanya, Portugal, etc.




Autora: Montse Pérez
Foto: landahluts

dimarts, 17 d’abril del 2012

IBI, poble de la il·lusió

Ibi, municipi pertanyent a la comarca de la Foia de Castalla, situat a 20 km d'Alacant. Clima mediterrani (hiverns més durs que en la zona costera, les majors precipitacions es recullen a la tardor i a la primavera). Compta amb una població d’uns 26.000 habitants. Ibi ,ja va ser seu d'una petita civilització ibèrica, d’on ve la paraula IBI, que corrrespondria a un vocable ibèric que significa "zona entre rius".

En el temps de la Reconquesta, era una, o diverses alqueries, gràcies als pactes contrets amb Jaume I. Zeid Abu Zeid --antic rei almohade de València, i aliat del monarca aragonès-- pren possessió d'aquest territori, el qual és cedit al seu gendre Eximen Pérez d'Arenós i, per mitjà d’un bescanvi, passarien a poder del rei Jaume I.

L'any 1629 obté l'emancipació definitiva després de concedir-se-li la condició de Vila Reial. En el transcurs de la Guerra de Secessió, els pobles de la Foia de Castalla van manifestar la seva fidelitat al futur rei Felip V, el qual va donar a IBI els títols de Noble, Fidel i Lleial.

Fins al segle XIX, la principal font d'ingressos depenia de l'agricultura, als quals es van sumar els de la indústria de tipus artesanal (com la dels filats, o la del comerç del gel). D'aquesta última font d'ingressos derivaria la indústria gelatera, que va tenir un ràpid creixement per tota la geografia nacional i gran part de l'estranger, coneguda pel nom de "LA IBENSE". Entre la dècada dels anys 60 i 70, s’inicia la fabricació de joguines a Ibi, i naixen les primeres empreses jogueteres: FEBER, RICO, COLOMA Y PASTOR, GOZAN, JUGUETES MIRA, PERY, LA MECANICA IBENSE, etc.


Actualment, Ibi fabrica articles de plàstic i metàl·lics, i és reconegut actualment com a CENTRE  tenim diversos llocs d'interès ESPANYOL DE LA JOGUINA. A Ibi cultural, com, per exemple, els del nucli antic (Ermita de Santa Llúcia, plaça de l‘Església...), o bé els diferents espais i edificis relacionats amb el món de la indústria gelatera i de la joguina: plaça dels Geladors, plaça de la Tartana, plaça dels Reis Mags, el Museu Valencià de la Joguina, i el monument d’homenatge als treballadors, i l’Institut Tecnològic de la Joguina --mol important, tant a nivell nacional com internacional--, on es fa un control exhaustiu de la joguina per a la seva qualitat, seguretat, etc., abans de ser comercialitzada.

Ibi és un poble conegut, principalment per ser “el poble de la il·lusió”, i, actualment, Ibi treballa per un projecte molt especial: "LA CASA DELS REIS MAGS“, un món màgic per als més petits --i no tan petits--, on es faran realitat tots els somnis de tots els nens del món. Per això Ibi és el poble de la il·lusió: no hi ha res més gratificant que construir joguines, i veure, a través d'elles, el somriure d'un nen, o d'una nena.

Autora: Maria Jesús Cardenete
Foto 1: Idranx
Foto 2: Kirikiri

Aliments transgènics

Els aliments transgènics són aliments obtinguts d’espècies a què s’han afegit, de manera artificial, gens que no els són propis, mitjançant tècniques de biotecnologia i enginyeria genè- tica. Durant el Neolític, l’home va començar a manipular el patrimoni genètic de les espècies per aprofitar-les millor; i amb el desenvolupament de l’agricultura i la domesticació d’animals, es va començar la millora genètica en plantes i animals, gràcies a la selecció i els creuaments.

Després de comparar el blat trobat a les tombes dels faraons egipcis amb el blat d’avui en dia, els científics varen arribar a una conclusió: el blat dels faraons era genèticament diferent del blat actual. Per això, el blat, la civada, les vaques i els gossos d’avui no tenen els mateixos gens que tenien fa dotze mil anys. Els creuaments genètics van permetre, per exemple, durant l’edat Mitjana, millorar genèti-cament races de cavalls, porcs, vaques, etc, per obtenir-ne millors rendiments.

Des d’un punt de vista ecològic i socio-econòmic, els transgènics comporten una homogeneïtzació genètica de les espècies d’inte-rès agronòmic i ramader, a més d’un monopoli de poques indús-tries fabricants de variants genè-tiques. La inserció de gens en els organismes pot tenir diversos objectius: augment de grandària, millora del gust, més resistència a plagues (insectes)...

Els aliments transgènics més comuns són el blat de moro i la soja, plantes més resistents a les malalties, plagues, o a un tipus d’herbicida determinat. També s’han obtingut animals trans-gènics, com ara carpes i salmons que contenen fragments d’ADN, i que la manipulació genètica converteix en peixos més desenvolupats.

Aquests animals sintetitzen una proteïna, o producte metabòlic concret, que ens interessa extreure. Una mostra d’aquesta transformació es dóna en la síntesi d’insulina humana, mitjançant bacteris transgènics. Crec que avui en dia tots els aliments transgènics passen uns controls estrictes, i solament s’autoritzen els que han demostrat que són inofensius per al consum i el medi ambient.

Hi ha diversos aspectes dels transgènics que són objecte de controvèrsia, com l’addició de gens forans, o modificats; en un organisme qualsevol la manipulació genètica podria generar productes metabòlics inesperats, d’efectes desconeguts.

També crec que les administracions, nacionals i internacionals, d’arreu del món han d’estar a l’aguait, vigilant, constantment, per fer el seguiment que l’elaboració de qualsevol producte reclama abans de comercialitzar-lo.

Autor: Antonio Castillo
Foto 2: Olmo Calvo

dimarts, 10 d’abril del 2012

EL CANVI CLIMATIC "LA CASTANYADA"

Capítol 1: “LA CASTANYADA” (O... Posi'm un granissat de castanya, si us plau!)

Trenta-u d'octubre..., qui ho diria? Ja s'està tornant típic dir: "No sembla que estiguem al pic de la tardor, més aviat, això té pinta d'estiu.

Les castanyes ens les menjarem amb màniga curta.” Jo em recordo que, abans, celebràvem la castanyada  arrecerats dins de casa, perquè a fora no venia gens de gust ser-hi.

Me'n recordo! I ses donava el cas que, passejant pel carrer, trobàvem la caseta de la castanyera, paràvem i esperàvem que acabés la seva feina .

Mentrestant, la dona —perquè era més normal veure una dona, que no pas un home— feia voltar les castanyes amb la seva escumadora damunt de la graella foradada, escalfada per les brases que ella revifava de tant en tant fent anar el ventall a l'entrada del forat, o porta, que es feia en aquells bidons de xapa.

Quan, per fi, aquella dona omplia una paperina amb aquelles castanyes, ens afanyàvem a pelar-les, amb la conseqüent cremada, sense pensar que aquell color socarrat que lluïen, no era pas fet per a decorar .

I encara sento la veueta interior que em recordava les paraules dels grans quan em deien: "No siguis tanoca! Deixa-les refredar Però d'això ja fa molt de temps. I ara, des de fa uns quants anys, la calor és cada cop més accentuada, fins al punt d'haver de dir, a la castanyera

Mestressa, posi'm un granissat de castanya, si us plau"

Autor: Francesc Baños
Foto 1: Jreydiaz
Foto 2: Greg Gladman

El que té la crisi

La castanya és aquell fruit meravellós de la tardor, tan punxegut... Cal veure com es defensa, si no s’ha obert en caure, de deixar-se robar el seu exquisit cor. Quan arriba el temps de collir-lo, i veig els arbres del Parc Natural del Montseny —i també els del Montnegre-Corredor—, tant els castanyers com les altres espècies que són allà, com es vesteixen amb aquells colors daurats, vermellosos, granatosos…, en dolça harmonia, entre-creuant-se…, i m’agafa un no sé què: És la melangia de l’arribada del fred i dels dies més curts. Però també és la retrobada amb la comoditat de la llar, la sensació de seguretat que dóna estar-hi i sentir-t’hi acompanyat dels qui estimes

Autor:Rosa Maia Llagostera
Foto:Xevi V.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Paris


En la mito. Nacimiento y juventud Hécuba, reina de Troya, tuvo un sueño durante su embarazo: soñó que daría a luz a una antorcha que incendiaría la ciudad. Esaco, hermanastro del futuro príncipe, poseía el don de interpretar los sueños y aconsejEl juicio de Paris Artículo principal: Juicio de Paris. El juicio de Paris (1636), pintado por Peter Paul Rubens. En el Olimpo, Eris, la Discordia, prometió dar la manzana de oro que lanzó en las bodas de Tetis y Peleo a la diosa más hermosa.
 Fue así como ninguna deidad se atrevió a elegir entre Hera, Atenea o Afrodita. Con tal de acabar con el problema, Zeus decidió que la respuesta la diera Paris. El dios mensajero Hermes presentó las tres diosas a Paris y le propuso el dilema.
 Cada una le prometió algo si resultaba ser la elegida: Hera le prometió ser soberano del mundo, Atenea ser invencible en la guerra y Afrodita le prometió entregarle a Helena, la mujer más bella del mundo.
 Finalmente, el joven eligió a Afrodita, que además se convirtió en su protectora, y las otras dos deidades juraron venganza. Lo que él no sabía era que esa decisión terminaría desencadenando la guerra de Troya.4 ó que, a su nacimiento, abandonaran al recién nacido.
 
 Fue así como Príamo, el rey y padre de la criatura, ordenó a su criado Agelao que abandonara al pequeño en el Monte Ida. Agelao, en último momento, se apiadó del recién nacido y decidió criarlo como si fuera su hijo.
El pequeño creció con el nombre de Paris, siendo un joven guapo y fuerte que dominaba el arte de la música.1 Su primera historia de amor la vivió con la ninfa Enone, hija del dios-río Cebrén.
 Ella, que poseía el don de la profecía y la medicina,2 predijo que sería ella la única que podría salvarlo de una herida de muerte.3 logía griega, Paris, en griego antiguo Πάρις, también llamado Alejandro, en griego antiguo Αλέξανδρος, Aléxandros, 'el protector del hombre', fue un príncipe troyano, hijo del rey Príamo y de su esposa Hécuba. Paris fue conocido como El de la hermosa figura.

Imatge 2: Helene Paris David
Imatge 1: El juicio de Paris
Imatge 3: El Rapto de Helene

Enllaços

Seguidors