La Gemma, que havia nascut a Barcelona, era una nena de nou anys, filla d'una família benestant, aliena a tot allò que succeïa fora del seu entorn familiar, era feliç. Ella vivia en una ciutat gran, bonica, de carrers ben il·luminats a les nits, els terres empedrats i les voreres amples; els cotxes anaven amunt i avall i la gent disposava de tramvies per arribar d'un lloc a l'altre de la ciutat.
Els pares de la Gemma anaven comprant els petits electrodomèstics que els feien la vida més còmoda. Quasi totes les cases ja tenien aparell de ràdio per estar ben informats dels nous esdeveniments. Per la ràdio, els diumenges retransmetien els partits de futbol, però a la Gemma el que més l’agradava era escoltar, cada tarda en tornar de l'escola, un conte mentre berenava.
L' habitació de la nena era plena de joguines: nines amb els vestidets que els hi posava i els hi treia; així mateix, s'entretenia provant, a la seva manera, de fer-ne de nous. Tenia una cuina plena de fireta i jugava fent el menjar per a les nines; també tenia el joc del parxís, de l'oca i d’altres jocs.
Cada matí sa mare la despertava amb un petó, i després d'una estona, quan veia que no es llevava, tornava a cridar-la, una i dues vegades, afanyant-la perquè no fes tard al col·legi.A l'escola hi anava molt contenta, tenia bones mestres i companyes. Primer, va aprendre a llegir i escriure, i a mesura que anava creixent aprenia tot allò que corresponia a la seva edat.
Tots els estius els passava a pagès. El que va conèixer allí era totalment diferent: per tenir aigua a casa s'havia d'anar a la font a buscar-la amb un càntir o bé fer-la portar per un arrier que es guanyava la vida amb un burro que carregava sis càntirs; algunes llars tenien fonts dintre de casa seva, o pous, dels que s'extreia l'aigua mitjançant una corda i galleda o bé amb una bomba que la manxaven manualment; s'anava a rentar la roba a uns safareigs públics.
La nena va tenir l'ocasió de veure de ben a prop com vivien les gallines, conills, porcs i d'altre bestiar; de la mateixa manera, va poder gaudir de la flaire de les tomaqueres i de menjar figues i raïm acabats de collir, cosa que a la capital era impensable.
Quina diferència hi havia entre la ciutat i el món rural! Que enriquidores li van ser les vacances a la Gemma. Va conèixer unes maneres de viure, paral·leles en el temps, però que no tenien res a veure l'una amb l'altra. En aquell moment la comunicació no era ni ràpida ni fàcil.
